Últimament m'adono que molts clubs, importants de Catalunya estan agafant clubs com a filials. Potser això és quelcom que ha anat passant sempre però ara que estic una mica més ficat en aquest món me n'adono. Jo coneixia un cas d'aquests perquè el tinc proper, el Nàstic o Gimnàstic - FAAC m'havien explicat que tenia algun tipus de conveni amb l'Agrupació Atlètica de Catalunya.
A meitants d'estiu si no recordo malament el CA Calella anunciava que serien el filial del Barça i que s'autoreforçarien per a competicions de lliga - recordem ara que el Barça ja no farà lliga -, cosa que em porta a pensar que reforçarà més el Barça al Calella que el Calella al Barça, parlant sempre desde nivell absolut. Resulta que l'altre dia m'informen que el CN Reus Ploms també s'ha fet filial del Barça i també han arribat veus d'una proposta o intent de proposta d'afiliació entre el Medilast-Dominiques-Carrefour-Unio-Atletica-i-no-se-quants-mils-de-patrocinadors-més Lleida i el CA Tarragona, quan el CN Nou Barris esdevé filial de l'Agrupació, això és Can Pixa tú!
Realment em pregunto quins aventatges té, cadascú mantindrà la seva opinió, totalment vàlida segurament.
Segons el meu veure, un club que esdevé filial d'un altre, s'autodetermina
club inferior, si, si heu llegit bé. El club no evolucionarà mai amb aquest contracte, per a què un club evolucioni és necessiten bons atletes, si aquests atletes desaparèixen, és a dir, passen al club gran del qual són filials creix el club gran i no el petit, és de calaix.
Suposem que la principal motivació per fer-se club filial es la motivació econòmica, com sempre.
- Som un club petit, sense recursos que amb prou feines podem pagar les llicències dels nostres atletes i molt menys material suficient per la pràctica d'aquest esport. (Recordem que el material es caríssim quan entrem en proves de pista)
- Per tant ens fem club filial així tindriem uns ingresos atípics per poder tornar l'estabilitat econòmica al club, comprar material apte, pagar les llicències d'aquells atletes que en un moment donat poden competir amb el club gran, i tot el que dongui de més.
Material amb el que podrem entrenar a atletes que aniran millorant i si són suficientment bons, passaran al club gran.
Els petits fan la feina bruta per a que els grans s'emportin el fruit.
Aquesta possibilitat de seguir en el club que et cries queda truncada en contractes com aquests i això acostuma a passar en edats trempaneres, on segurament es fa més fort el desig d'anar a un club més gran, que el de quedarte a casa al club on t'has format, on hi tens els teus, on t'han ajudat, on sempre han estat amb tu.
Si que l'atletisme és un esport individual però també hi han
Clubs, i jo per Club entenc un grup de persones que comparteixen quelcom en comú, en aquest cas l'atletisme, però que a més a més es conèixen i comparteixen entrenaments. A Catalunya cada cop hi ha menys clubs i els pocs que queden se'ls anomena dels petits perquè no poden competir amb aquests grans que d'alguna manera monopolitzen l'esport.
oor o en sala..con la mirada puesta en el titulo español y en la selección para los campeonatos europeos de Birminghan la primera semana del mes de Marzo.
